En els darrers anys hem viscut la situació política i social amb una intensitat que nosaltres, fills de la transició, no havíem viscut mai. Aquesta tensió ha anat tenyint bona part del teatre que es fa actualment i s’ha anat filtrant de manera inevitable en la creació i en el teixit cultural del país. Com a companyia hem intentat que els espectacles que proposem en aquest cicle interroguin la realitat d’una manera que donin veu a aquestes inquietuds. Posem el focus en dos elements que considerem fonamentals: el compromís i la identitat.

En aquest sentit estem molt contents de poder comptar amb Tierras del Sud de Laida Azkona i Txalo Toloza, una peça de teatre documental sobre el neocolonialisme i la barbàrie exercida contra el poble Mapuche; In Wonderland, un treball de creació molt personal d’Alícia Gorina sobre la maternitat, la feminitat, la infància i el psicoanàlisi, en diàleg amb la seva pròpia trajectòria vital i artística; i l’estrena mundial de It don’t worry me, que neix de la col·laboració entre la companyia catalana Atresbandes i el tàndem format pels creadors Bertrand Lesca i Nasi Voutsas. La peça explora la censura i la violència que s’amaga darrere d’allò políticament correcte. Son tres propostes de companyies i creadors independents, amb un discurs sòlid i una trajectòria admirable. Amb el risc i el rigor com a elements destacats, sense renunciar a la seva identitat i que, massa sovint, treballen “als marges”.

Així mateix volem presentar dos treballs de la nostra companyia, que són una mostra de les dues branques que hem desenvolupat en els darrers anys. Per una banda el teatre de text contemporani i per l’altra la creació col·lectiva. Com sempre, en col·laboració amb altres artistes, per eixamplar la mirada i enriquir així el nostre treball. En primer lloc recuperem Cúbit, un text de Josep Maria Miró sobre la construcció de la memòria. També estrenarem Reiseführer, un espectacle de creació amb Ferran Dordal, sobre conceptes com la virtualització i l’escenificació de l’experiència humana, la societat líquida o el turisme com a fenomen global.

Tots aquests espectacles de naturaleses i poètiques diverses conflueixen en la necessitat que el teatre, avui més que mai, esdevingui un espai de reflexió i de diàleg.